http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/tenim-familia-andanes-festejant-amb-les.html Andanes festejant amb les Vestàlies de Neptú, planeta irrellevant d’una altra estrella que se’n va. Les enfoquem amb el canó i un sol cop deixem anar. És molt millor tot destruir quan tot el món està gaudint. Sempre tenim molta atenció de fer-ho bé, sense gaudir-ne. És una feina, és com una altra. Ens sap molt greu, tenim família. El més gran planeta, se’ns apropa o ens hi apropem? Treballes com un burro, no estàs segur de res. “És Júpiter”, em diuen. “Cal pitjar aquest botó. Ho fa vostè, meu capità, o l’esborro jo mateix?” Sempre tenim molta atenció de fer-ho bé, sense gaudir-ne. És una feina, és com una altra. Ens sap molt greu, tenim família. Quants en portem? Una dotzena? Aquesta setmana ha estat horrible! Hem de col·lapsar tot un sistema, no deixar que la feina et col·lapsi a tu també. Ja hem fet fora el dels anells. Era molt maco, li hem fet fotos. Sempre tenim molta atenció de fer-ho bé, sense gaudir-ne. És una feina, és com una altra. Ens sap molt greu, tenim família. Ara en ve un tot vermell, després un altre amb molt de mar. M’han dit que hi tenen molts cargols, no en podríem salvar almenys un? Dos cops el botó fort apretem, Mart i la Terra mai més veurem. Sempre tenim molta atenció de fer-ho bé, sense gaudir-ne. És una feina, és com una altra. Ens sap molt greu, tenim família.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/sempre-sempre-sera-millor-trepitjar.html Sempre serà millor trepitjar merda de vaca, sempre serà millor que esquivar caques de gos. Sempre serà millor l'olor de l’herba humida que respirar fum de motors. Per un pot de confitura i una mica de vi blanc jo em venc el que no tinc i em tiro per un barranc. Per un tros de codonyat i un formatge de tupí trenco totes les cadenes i renego de l’ahir. Sempre serà millor enfilar-se a un arbre tort, sempre serà millor que viure entre desconeguts. Sempre serà millor sortir a parlar amb mussols i anar fent xiulets aguts. Per un pot de confitura i una mica de vi blanc jo em venc el que no tinc i em tiro per un barranc. Per un tros de codonyat i un formatge de tupí trenco totes les cadenes i renego de l’ahir.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/hi-ha-una-peixatera.html Hi ha una peixatera a qui no li agrada el peix. Li demanen receptes i ella sempre menteix. Hi ha un lladre molt trist que no vol robar més. Després d’un furt o altre sempre torna els diners. També la rentadora té un somni especial, mai més centrifugar i ser nau espacial. Volies ser bombera però et vas encallar; d’allò només en queda un somni rovellat. I més que ser un heroi o un simple anar tirant, faria alguna cosa per no treballar tant. "Hi ha una cervesa que no vol engaltar més, s’ha tret tot l’alcohol i s’ha posat a resar." Volies ser bombera però et vas encallar; d’allò només en queda un somni rovellat. I més que ser un heroi o un simple anar tirant, faria alguna cosa per no treballar tant. Les coses més estranyes no són casualitat. Et trobes venent cuines i tu mai has cuinat. Volies ser bombera però et vas encallar; d’allò només en queda un somni rovellat. I més que ser un heroi o un simple anar tirant, faria alguna cosa per no treballar tant. Hi ha una peixatera a qui no li agrada el peix. Li demanen receptes i ella sempre menteix. Hi ha un lladre molt trist que no vol robar més. Després d’un furt o altre sempre torna els diners.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/lherba-del-vei-canco-universionalistica.html L’herba del veí és sempre la més lletja! Ho dic mentre en un pou em lliga una corretja, de la qual el meu coll patint moltíssim penja. Ho crido a plena veu: la vostra herba és lletja! La vostra herba és lletja, la vostra herba és rara. L’herba del veí és mala, lletja i rara. L’herba del meu poble, suau i rica i verda, quan els ulls la miren al cor s’hi fa una esquerda, mentre guaitant la vostra els ulls meus vaig perdre. Això us ho he de dir: la vostra herba és merda! La vostra herba és lletja, la vostra herba és rara. L’herba del veí és mala, lletja i rara. Penso en la meva pàtria i així l’alè se’m para, abraço la família i abans de tots la mare. I ara que estic morint un crit em surt encara: l’herba del veí és mala, lletja i rara! La vostra herba és lletja, la vostra herba és rara. L’herba del veí és mala, lletja i rara. L’herba del veí és sempre la més lletja! Ho dic mentre en un pou em lliga una corretja, de la qual el meu coll patint moltíssim penja. Ho crido a plena veu: la vostra herba és lletja! La vostra herba és lletja, la vostra herba és rara. L’herba del veí és mala, lletja i rara.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/som-hi.html M’ensumo a la suma del som-hi. Som-hi! A la suma del som-hi. Som-hi! M’encimo a la cima del cim-ho. Sim-ho! A la cima del cim-ho. Sim-ho! Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. M’ensajo a la soja del som-ho. Sóc jo! A la soja del som-ho. Sóc jo! T’engego i mentrestant m’ennuego. Engega’m! I mentrestant m’ennuego. Engega’m! Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. T’atonto i les tardes són tantes. T’onto! I les tardes són tantes. T’onto. Ja m’esborres amb la meva poesia. T’avorries! Amb la meva poesia. T’avorries! Veja’m I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo. Veja’m! I mentrestant tarantejo.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/lespai.html Voldria sentir-te encara més a prop. Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser. Voldria que fóssim encara menys que u, però tu parles d’espai, tu dius que vols espai. Em voldria llevar molt més a prop teu. Tu dius que tens calor i torticolis i tot. L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai. Voldria que fóssim encara menys que u. Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser. Em voldria llevar molt més a prop teu. Tu dius que n’estàs farta, de dormir a la punta del llit. Em voldria llevar molt més a prop teu. Tu dius que tens calor i torticolis i tot. L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai. He pintat el teu espai de colorins estranys. N’he esborrat tots els confins i sempre seran meus, els teus matins. L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.

http://massimoatac.blogspot.com.es/2012/10/sant-antoni.html Nits de plors, nits de renecs. Anit també vam fer un concert, amb el petit que així cridava, desesperat com un gegant a qui han pres el seu turbant. Nits de plors, nits de renecs. Fins que està als braços es queda quiet, però quan creus que s’ha acabat i que has fet tot el que es pot, es posa a fer el marranot. Nits de plors, nits de renecs. També he provat d’adormir-lo amb mi en el meu llit, els dos juntets. Ell renega com mil gossets. Nits de plors, nits de renecs. Porto tres nits sense dormir. Estic histèric com un pernil que ha descobert haver sigut porc quan va tenir el dia feliç. Nits de plors, nits de gemecs. Nits de plors, nits de gemecs. La mare horrible dels meus veïns, la mare horrible que els va crear, si us plau avui no et posis a cridar. Sergi i Pep! Sergi i Pep! Pep i Sergi! Sergi i Pep! Aquesta bruixa, si me’l desperta, tastarà avui la meva escopeta. Però deixem de banda aquella pesada de la mare dels meus veïns Sergi i Pep, perquè aquella nit no va tenir res a veure amb el que va passar, perquè heu de saber que portàvem moltes moltes nits fent Nits de plors, nits de gemecs. Potser avui ho aconseguirem. Ja l’he posat al seu llitet i s’hi ha quedat ben clapadet. Oh sant Antoni meu beneït. Nits de plors, nits de gemecs. El meu miracle s’ha complert, en el teu dia, oh bon sant meu! El meu angelet petit en el seu llit s’ha adormit. Nits de plors, nits de gemecs. Ja sento el cos enfonsar-se al llit, estic gaudint! Estic gaudint! Com mil socs jo dormiré. Nits de plors, nits de gemecs. Què collons és aquest soroll, que des de lluny així s’apropa. Com de tambors, cants i plors... És sant Antoni en processó! Nits de plors, nits de gemecs. Collons collons, si és el meu sant que em ve a torturar! En processó enguany passarà just per sota el meu portal. Nits de plors, nits de gemecs. El nen petit està despert. La processó estrepitosa. La meva ràbia ho és també. Aquest cop sí: em venjaré! Aquest cop sí: em venjaré! En el terrat em poso, i l’escopeta així apunta. En lloc de la mare d’en Pep i en Sergi, el sant Antoni que mataré. El veig, el sant, que així s’abat, en el ple pit ja li ha arribat la meva bala d’escopeta que venja els plors d’un nen i un pare. La multitud s’ha despertat. El sant al terra ha caigut. Plors i gemecs, plors i gemecs! Del pit del sant surt tanta sang! Del pit del sant surt tanta sang! La multitud s’ha agenollat. És un miracle! És un miracle! Sant Antoni venerat, el meu nen m’has despertat. Des de dalt del meu terrat en el teu pit t’he disparat.